El metro de Lausana es va posar en marxa el passat dilluns 27 de novembre. La ciutat disposava entre el llac i la catedral, d'un cremallera obsolet però alhora entranyable. Aquest cremallera, se li han afegit algunes parades més fins a la part més alta de Lausanna, i dos carrils de pujada i baixada. D'això en diuen metro. Un metro net, que respira novetat, sense pintades que fan ràbia perquè més que un acte de rebel·lia, són una marranada que embruta allò que té aspecte de nou de trinca. El metro respira calma i manca de vida. Estrany que sigui n metro. A Barcelona un metro té el més important, gent, gent que va amunt i avall, a gairebé tot hora, un músic que toca, gent que s'esquiva sense mirar-se a la cara, gent que mira a d'altres per distreure's de tan color i tanta riquesa de diferències. A Lausana em falta veure això, potser li va gran tenir un metro. Sigui com sigui, en un vespre fred, em trobo a l'andana del metro i veig que molt intel·ligentment la maquina que dispensa els bitllets és a l'exterior, és a dir que entres després de baixar les escales, te'n adones que tu o els arquitectes són inútils i tornes a pujar per pagar el bitllet (sempre car, som a Suïssa). Està bé, la màquina fora, dóna caliu en aquest país. No nevava, ni plovia, feia 4 graus. Vaig ser afortunat.
