"Busco una llum busco un color...
...camino sense direcció" Així començava una canco dels Sopa de cabra, i així a la vida anem fent cap a les múltiples direccions i camins que creiem més adients. No sé on em portara el camí que escolleixi, dubto si la felicitat i l'amargor faran de la vida una salsa ägridulce". Sigui com sigui seguiré creient en les múltiples opcions com la que Suïssa m'ha donat. Molts són els dubtes.. infinits els camins... bona sort a tots a Suïssa!
Meravelles a la deixalleria
A les deixalleries Suïsses s'hi troben meravelles de segona ma deixades per una societat majoritàriament benestant. cadires per a infants (Mc Laren), taules d'Ikea semi-noves... al darrera es veu la bandera Suïssa. La festa nacional del primer d'agost ja havia passat. Perquè netejar-la si en poden comprar una ben nova cada any. Aixo es qualitat de vida!
La cabana.
Algunes coses són maques (deixant al marge les coses que et treuen de polleguera a Suïssa). Fent esquí de fons et trobes una cabana. La porta mig oberta. Descobreixes que és pública. A dins la teva llenya, una llar de foc i una taula. Impecable, neta... ja m'imaginava tornant amb botifarres, costelletes, per fer una costellada entre remada d'esquí i remada d'esquí. Una meravella!
Màquina de m...
Aquesta màquina obsoleta i imbècil, et fa pagar amb una targeta que només tenen els habitants de Ginebra, o amb monedes. Si no tens monedes, t'hi poses fulles. Si ets estranger et fots.A més, és tan fastigosament tonta la màquina que si no pagues just, no et torna el canvi. Com sempre els rics van amb xofers o taxis, els turistes justets de calés, a fer el carallot amunt i avall per buscar canvi.El conductor del bus era un cretí integral com la màquina. Tot i així era l'aeroport, no gaire turístic sembla. Molt bona imatge de la Suïssa que no es veu. Retrograda, inútil i estafadora. Vist que la crítica per internet està censurada, suposo que em tancaran el blog i m'enviaran l'interpol a casa. Sincerament... algú ho havia de dir!
Podar a mà.
Podar a mà, no te preu.14 Persones. Tot el lateral del carrer tallat (el dia abans ja ho indicaven els panells). Pugen i baixen les escales, esporguen, i un camió recull les branques. Tot en una harmonia i celeritat "epoustuflant". Aquí no hi ha ni peça que falta ni "carajillo" de les 11h. Aquí com robots tallen a mà, res de serres elèctriques. La veritat és que els arbres fan goig, no com els plataners de Barcelona amb ferides que els fan buits.Vaja artistes. No pol·lueixen, i no fan malbé els arbres!
"Pain surprise" Pa sorpresa
Tonterietes suïsses n'hi han a cabassos. Aquesta, em va sobtar. Abans de nadal, en un curs de francès, els alumnes, decideixen de comprar tan curiós pa. És una mena de pa de pagès, buidat per dins, i amb el pa en fan sandvitxos col·locats un a sobre l'altra en forma de totxanes. Vam pagar per alguns de salmó. La sorpresa és que tot i pagar-los, no n'hi havien. Amb l'excusa de la sorpresa...
Burocràcia al segon (precisió Suïssa)
Aquells que coneixen "La campana" coneguda com la "Jefatura provincial de tráfico de Barcelona", sabran de cues i de misèries burocràtiques pròpies d'estats bananers o de pandereta.Delícies del centralisme. A Suïssa, és un luxe. agafes un bitllet i t'esperes 2 minuts. Un dia estava ple a vessar, em vaig esperar 5 minuts. A més em van dir "Infinites gràcies", bon dia i passiu bé Senyor (en ordre).
A pany i forrellat.
Portes blindades. a escoles, edificis públics i privats. Als voltants dels anys 70, per normativa, les cases havien de tenir una porta blindada per la protecció i aïllament contra els atacs amb míssils nuclears de la Unió Soviètica. Prevenció és un mot clau per entendreu. Avui dia encara em sobte tan brutal porta.L'empresa de portes blindades es va fer d'or. de ben segur que devia tenir algun cunyat al parlament suís.
Molt ordre i poca aventura...
Sabem que ordre i netedat van de la mà a Suïssa (ara podríem afegir xenofòbia i racisme). Bé, caminant a les 8 del matí un se'n adona que l'ordre és cabdal. Aquí, ben apilades les fulles dels arbres. Primer el Senyor que les arracona, després el que les pren i suposo que hi haurà un tercer que les posarà al camió d'escombraries. 4% d'atur a Suïssa. S'entén. Si no hi ha feina, se la inventen. De diners no en falten.
Després de Fukushima.
Suïssa va posar en evidència el perill de les nuclears. A dia d'avui al parlament federal, està decidint quan es posa fi a l'energia bruta. Aquí un a mostra artística.
Reciclar requereix reflexió.
Tantes opcions per reciclar, quan em vaig decidir, la pell de plàtan ja era negre, i gairebé perdo l'avió. Reciclar no és fàcil.
Vomitar és fàcil...
Xino, xano, passejant er Lausana, em va sorprendre la cara de tan fastigós personatge.S'entén que una banca de Portugal faci ús d'un heroi per la seva recaptació de clients. Si els valors del banc són egocentrisme, supèrbia, violència, manca de respecte i mentira, endavant les atxes. A mi, em deien que per vomitar, o ficar-se els dits a la gola, o cafè amb sal. Sense dubte vomitar veient aquest impresentable ajuda.
Porteria mini, mini-porteria
Quina meravella, anem a jugar "en salle" és a dir a l'interior, els 5 graus de fora ens hi forcen. Allà tenim el parquet, net de meravella, els jugadors tranquils i silenciosos, i allà, la-porteria del ridícul. una porteria que estalvia anar rotant jugadors-porters, que pararien menys que una iaia. És divertit i curiós, però desmotiva no tenir un ninot a qui xutar a trencar.Sobretot per un que té la gardela que tinc jo ;)
Silenci...
El silenci a Suïssa és un constant, en restaurants, bars, cafeteries. El silenci no és sol un plaer per les orelles, de voltes, és també un element de comunicació. En aquest restaurant els tipus de davant han estat en silenci en moments de 5-6 min.No hi ha moments violents ni d'incomoditat. Hi ha indiferència manifesta despullada absolutament.No s'importen una merda l'un a l'altra, però com és recíproc, no passa res. Finalment, arribat el seu plat de pasta han continuat en silenci sense l'excusa "No parlem perquè hi ha gana". El silenci és part de la vida Suïssa. Respectable i atraient.
"Retalla que jo faig calaix" Suïssa, territori "comantx"
El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro Martinez de la Rosa, com l'espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís. també- va ser expedientat l'any 2003 per no haver declarat 600.000 euros. Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.
I Jo pobret de mi pago 1/4 del sou a Suïssa.
Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals:
Algú ho havia de dir----------------------->
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/silenci-aqui-es-defrauda-16000-milions-deuros-anuals
Eleccions a Suïssa
La complexitat política a Suïssa és alta. Segons el diari Solidarité , Suïssa té pilars essencials basats en els bancs (el secret bancari), favors fiscals (a mesura segons riquesa) i el valor identitari del seu exèrcit. Dins d'aquest panorama, el partit més fort és el xenòfob UDC. La pèrdua de 7 escons, no anuncia tampoc gaires alegries. Com a immigrants seguirem patint campanyes fastigoses contra el fet de ser ciutadans estrangers. Qui dia passa any empeny.
http://www.solidarites.ch/common/index.php/
A l'estiu fum,fum,fum
S'ha acabat l'estiu. Aquell llac, a Vidy, la platja de Lausane, plena de gom a gom de personatges curiosos, de fum, de costellades, caòtica delícia de la multiculturalitat. Digne d'estudi sociològic, una passejada t'obre la gana i et mostra l'altra cara de la Suïssa tradicional. La gespa cremada per les brases, et fa pensar que el sentit comú es de voltes relatiu.
Regals de la natura
Vorejar el llac de Neuchatel amb la moto és una sensació que pocs paisatges et donen. Un plaer. Després repòs a la gespa és gairebé obligada. Suïssa t'ofereix moments on bellesa de la natura i calma del instant et fan entrar en un especial moment de relax, que difícil es fa de trobar arreu.
Aracnofòbia
No tinc aracnofòbia, però trobar-me tant gegant "semitaràntula" em fa recordar que la natura et juga aquestes coses. Allà estava, passejant-se pel meu jersei. Aquella nit no vaig dormir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)