"Busco una llum busco un color...
...camino sense direcció" Així començava una canco dels Sopa de cabra, i així a la vida anem fent cap a les múltiples direccions i camins que creiem més adients. No sé on em portara el camí que escolleixi, dubto si la felicitat i l'amargor faran de la vida una salsa ägridulce". Sigui com sigui seguiré creient en les múltiples opcions com la que Suïssa m'ha donat. Molts són els dubtes.. infinits els camins... bona sort a tots a Suïssa!
Meravelles a la deixalleria
A les deixalleries Suïsses s'hi troben meravelles de segona ma deixades per una societat majoritàriament benestant. cadires per a infants (Mc Laren), taules d'Ikea semi-noves... al darrera es veu la bandera Suïssa. La festa nacional del primer d'agost ja havia passat. Perquè netejar-la si en poden comprar una ben nova cada any. Aixo es qualitat de vida!
La cabana.
Algunes coses són maques (deixant al marge les coses que et treuen de polleguera a Suïssa). Fent esquí de fons et trobes una cabana. La porta mig oberta. Descobreixes que és pública. A dins la teva llenya, una llar de foc i una taula. Impecable, neta... ja m'imaginava tornant amb botifarres, costelletes, per fer una costellada entre remada d'esquí i remada d'esquí. Una meravella!
Màquina de m...
Aquesta màquina obsoleta i imbècil, et fa pagar amb una targeta que només tenen els habitants de Ginebra, o amb monedes. Si no tens monedes, t'hi poses fulles. Si ets estranger et fots.A més, és tan fastigosament tonta la màquina que si no pagues just, no et torna el canvi. Com sempre els rics van amb xofers o taxis, els turistes justets de calés, a fer el carallot amunt i avall per buscar canvi.El conductor del bus era un cretí integral com la màquina. Tot i així era l'aeroport, no gaire turístic sembla. Molt bona imatge de la Suïssa que no es veu. Retrograda, inútil i estafadora. Vist que la crítica per internet està censurada, suposo que em tancaran el blog i m'enviaran l'interpol a casa. Sincerament... algú ho havia de dir!
Podar a mà.
Podar a mà, no te preu.14 Persones. Tot el lateral del carrer tallat (el dia abans ja ho indicaven els panells). Pugen i baixen les escales, esporguen, i un camió recull les branques. Tot en una harmonia i celeritat "epoustuflant". Aquí no hi ha ni peça que falta ni "carajillo" de les 11h. Aquí com robots tallen a mà, res de serres elèctriques. La veritat és que els arbres fan goig, no com els plataners de Barcelona amb ferides que els fan buits.Vaja artistes. No pol·lueixen, i no fan malbé els arbres!
"Pain surprise" Pa sorpresa
Tonterietes suïsses n'hi han a cabassos. Aquesta, em va sobtar. Abans de nadal, en un curs de francès, els alumnes, decideixen de comprar tan curiós pa. És una mena de pa de pagès, buidat per dins, i amb el pa en fan sandvitxos col·locats un a sobre l'altra en forma de totxanes. Vam pagar per alguns de salmó. La sorpresa és que tot i pagar-los, no n'hi havien. Amb l'excusa de la sorpresa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)